Pugna pel verd a Can Sant Joan
Sant Cugat proposa fer un barri amb 3.000 pisos en una part de l’antic camp de golf públic, quan hi havia un preacord per fer-hi un parc interurbà
Rubí i entitats ecologistes posen el crit al cel, mentre que l’Incasòl i la conselleria no baden boca ni s’ha entrat cap documentació a l’AMB
La plataforma contrària defensa que ha de ser un connector verd, que s’ha esgotat el sostre edificable i que no s’ajustaria a la llei d’urbanisme
La preservació dels espais verds a la plana vallesana ha estat motiu de conflicte en les darreres dècades i els episodis que han generat més mobilitzacions han tingut de protagonistes moltes vegades els camps de golf. A la dècada dels noranta del segle passat es va produir una autèntica febre per construir aquestes instal·lacions esportives i se’n van arribar a inaugurar dos a pocs quilòmetres de distància i se’n planificava un tercer: el de Can Sant Joan de Sant Cugat, el de Matadepera i es plantejava el trasllat del Real Club de Golf El Prat –afectat per la construcció de la tercera pista de l’aeroport– a Terrassa, que es va fer una realitat el 2004.
La principal particularitat és que el de Can Sant Joan, a Sant Cugat, va ser públic i promogut per l’Institut Català del Sòl (Incasòl) en expropiar unes 101 hectàrees d’un espai a Rubí i Sant Cugat el 1991 i al voltant del cementiri de Sant Cugat. Les federacions catalanes i espanyoles el van impulsar, juntament amb el Consell Superior d’Esports, en una zona de 30 hectàrees, i finalment es va posar en funcionament el circuit de divuit forats dissenyat per Severiano Ballesteros el 1994. La gestió anava a càrrec de la Federació Catalana de Golf per 22.538 euros, amb un dret d’ús fins al 1969 i pagant un cànon anual de poc més de 300 euros, tot i que la inauguració final dels divuit forats es va fer el 2004. Però 31 anys després les instal·lacions estan tancades; la casa club i els edificis adjacents són un escenari fantasmagòric; els green, un gran matollar, i s’espera el pronunciament de l’Incasòl sobre què cal fer-hi i quan, ja que hi havia acord que semblava unànime entre administracions per reconvertir-lo en un parc el 2019. El febrer passat, el govern de Sant Cugat (Junts i ERC) presentava públicament la voluntat de fer un ecodistricte al turó de Can Camps amb la construcció de 3.000 habitatges al sud de l’àmbit de Can Sant Joan. Uns 2.000 serien de protecció en règim de lloguer, i 1.000, en cessió d’ús assequible a preu regulat. Segons l’alcalde, Josep Maria Vallès, es farien a tocar de l’autopista C-16 i del parc empresarial de Can Sant Joan que hi ha a l’altre cantó –també de l’Incasòl–, on assegura que les administracions ja hi havien previst activitat econòmica. S’obria la caixa dels trons, amb l’oposició frontal de l’Ajuntament de Rubí , reiterada per l’alcaldessa Ana María Martínez (PSC) i el seu soci de govern Andrés Medrano (ECP) en el ple extraordinari de dissabte passat sobre l’estat de la ciutat, però també de la reactivada Plataforma Reconvertim el Camp de Golf en un Parc Intermunicipal. Des de Rubí asseguren que el nou barri suposarà uns 10.000 nous habitants a la continuació del parc que volen ampliar a Ca n’Oriol, a l’altre cantó de la C-16.
Des del seu naixement, el golf i el pla promogut per l’Incasòl als dos termes va rebre l’oposició d’ecologistes, partits i alguns veïns organitzats com a plataforma sense èxit. Ja hi reclamaven un parc que fes de connector entre Collserola i Sant Llorenç. El 2013 la Federació Catalana de Golf tenia un deute de 2,3 milions i va vendre la concessió a l’empresa Metropolitan Golf Barcelona, que dos anys després va revendre els drets d’explotació a l’empresa amb seu a Múrcia Puro Campo SL fins al 2068. El deute no feia més que augmentar, l’empresa va fer fallida i la federació va haver de recórrer als jutjats perquè es tanqués el golf el 2018. Un any després, i sense poder rellançar el camp, va renunciar al dret de superfície.
I el conveni?
Aleshores van sorgir rumors que la Generalitat volia vincular-ho a una escola de golf, però finalment el 2021 l’aleshores conseller de Vicepresidència de Junts de la Generalitat, l’actual regidor de Sant Cugat Jordi Puigneró, anunciava que havia donat instruccions a l’Incasòl –la directora era l’exalcaldessa Mercè Conesa– perquè treballés amb els consistoris de Rubí (PSC) i Sant Cugat –aleshores amb Mireia Ingla (ERC) d’alcaldessa– que s’alliberessin 60 hectàrees per fer un parc interurbà. De les 101 hectàrees preveia un projecte mixt, ja que una part de l’espai havia de ser per a equipaments i activitat econòmica. “La voluntat és que el procediment vagi tan ràpid com sigui possible, seguint els tràmits que corresponen”, deia aleshores Puigneró, però no se’n va saber res més.
El juny del 2022 el consistori santcugatenc, amb ERC al capdavant, valorava “molt positivament” la proposta d’esborrany de conveni de l’Incasòl entre els ajuntaments per a la renaturalització de la major part dels terrenys per fer-hi un parc. Un cop executat, la intenció era cedir-ne l’ús als ajuntaments, en la part proporcional al seu terme municipal per obrir-lo al públic. De moment, però, el conveni dorm el son dels justos.
Amb tot aquest enrenou, les peticions de reunions amb l’Incasòl, el principal afectat i propietari dels terrenys, estan fetes des dels dos consistoris, però no tenen cap data fixada. La plataforma també va entrar una instància el 7 d’abril passat en què demanava la reunió i que mentrestant obrís el recinte, actualitzant les mesures de protecció a l’entorn de la bassa dels Alous i posant punts d’informació. Serà un dels pronunciaments més esperats que haurà de dur a terme Jaume Vendrell, que és el nou director general de l’ens només des del 2 de maig passat. Vendrell ha estat gerent del Consell Comarcal del Barcelonès, així com conseller delegat de Regesa i Rassa, institucions que depenen de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on també va ser gerent durant tretze anys.
Des del govern català tampoc obren boca fins ara. Consultat per aquest diari, de moment només afirma que han fet consultes “a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’AMB [òrgan competent en l’àmbit de Sant Cugat], i encara no s’ha rebut oficialment la documentació necessària per iniciar la seva tramitació”, referint-se al projecte del nou barri.
El darrer anunci fet des de Sant Cugat, i amb el projecte encarregat als despatxos Batlleiroig i B720 Fermín Vázquez, el van presentar a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, dies després de fer-ho públicament, ja que fins aleshores no els havien donat hora. Ara també ho han de fer amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una trobada prevista a finals d’aquest mes i en què esperen tenir un retorn oficial, a banda del compromís de desenvolupar-la en un grup de treball amb la conselleria.
L’ecodistricte de Sant Cugat
Sant Cugat defensa que la proposta s’adapta a les zones no arbrades de la part baixa del golf, més properes a l’AP-7, i proposa la millora de les cruïlles sobre l’AP-7 i la C-16 per millorar la connexió amb el municipi creant rondes verdes per a vianants i bicicletes als actuals ponts. Asseguren que mantindran tot l’arbrat, es preservaran les rieres naturals, promouran sistemes de reutilització d’aigües de pluja i grises i que els processos de construcció i els materials seran sostenibles, a més de crear una escola bressol, una de primària, equipaments culturals, esportius, assistencials i horts urbans.
La proposta s’ha deixat al marge de les relacions de treball entre els dos municipis. Dues delegacions encapçalades pels alcaldes es van reunir el 8 de maig i van fer paleses les desavinences, però van decidir treballar conjuntament en altres qüestions, com la reivindicació al govern català del pla funcional del futur centre hospitalari d’alta resolució o l’intercanvi d’informació sobre els jutjats de Rubí i els nous de Sant Cugat.
La plataforma hi batallarà
Des de la plataforma contrària ja s’han reunit amb el consistori santcugatenc i ahir estava previst fer-ho amb el de Rubí. A Sant Cugat els han demanat per instància un certificat de règim urbanístic de la finca cadastral en considerar que el text refós de l’AMB no és coincident amb el que surt en el registre de planejament urbanístic (RPUC) del pla parcial Can Sant Joan. El president de l’Associació per la Defensa i Estudi de la Natura (Adenc), Joan Carles Sallas, que les firma en nom de la plataforma, assegura que en un lloc hi consta com a equipament i al RPUC, “com a zona verda”, i que “excepcionalment es podrà destinar a l’ús de golf”. Recorda, a més, que qualsevol tramitació i modificació, com es va fer amb el pla parcial, haurà de passar per l’aprovació abans dels plens dels dos municipis. “Entenem que s’hauria de fer el mateix ara”, assenyala.
Sallas va traslladar al consistori santcugatenc que havien esgotat el sostre edificable dels drets urbanístics que ja tenia el sector de Can Sant Joan i que “no el podien incrementar” ni destinar un terreny d’espais lliures a “un d’ús d’equipament per resoldre una problemàtica de l’habitatge”. Consideren que cap activitat nova podria aprovar-se sense tramitació ambiental prèvia que difícilment els requeriments de la llei d’urbanisme del 2022. Com a exemple, Sallas explica que no es poden fer habitatges en llocs amb pendents superiors al 20% ni desvincular-los de la trama urbana consolidada, ja que estarien a l’altre cantó de l’autopista, més a prop de Rubí, per a qui “acabaria sent una càrrega, sense poder cobrar els costos en impostos”. Explica que és inviable per llei fer un barri a més d’1,5 quilòmetres de la primera estació de transport públic massiu, que és el ferrocarril.
Una proposta de pla del parc feta el 2021
La Plataforma Reconvertim el Camp de Golf, en representació de 51 entitats i vuit formacions polítiques, ja va fer un primer document d’avançament del pla especial, que va presentar a les administracions el 2021 per fer el parc interurbà dels Alous-Can Sant Joan. Aleshores tenia el suport de dos acords de ple del 2019, en què es demanava iniciar les negociacions amb l’Incasòl per fer-hi un canvi d’ús i reconvertir-los en parc. La proposta de la plataforma incloïa la divisió en quatre àmbits, com es pot comprovar en part del gràfic: el fluvial i de vegetació de ribera; forestal i ruderal de gestió i restauració forestal; agrícola, de vegetació de secà i arbres fruiters, i un darrer de parc amb funcions cíviques, socials, culturals i esportives. Delimitava també quatre accessos, i que dos dels quals fossin regulats a cada municipi. Es preveia executar-lo en dues fases de quatre anys i formar un òrgan gestor, una gerència i un consell consultiu, amb un pressupost inicial de 5.000 euros per cada hectàrea, aproximadament uns 415.250 euros.
